relk - vell camí de l'amor a l'Eugeni Terré i Marquès, amb gratitud En els últims racons, en els densíssims boscos perduts dels límits més extrems de la sang, de la carn, del sofriment, hi ha la gran pau, hi ha el cor vivent del Món. Hi ha tot el món vivent i, per l'Esperit infinit de l'Amor, hi anem i ens en nodrim. I tornem. I vivim. I en la Vida deixem un nou rastre d'amor per recordar el Camí. Vell camí de l'Amor -drecera viva- que fas de cada gest un nou sentit; i en el que m'has donat i has exigit fas també que no mori res en mi. Perquè res mai no mor. Res no se'n va. I és dintre meu, vora meu, que roman. Com una mà pacient, com el millor company que, fins morint, em va perfeccionant.

cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006 videoprojecció 2006 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba text: jordi bilbeny música: joan vallcorba maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions pol caturla: baix elèctric albert almansa: clarinet