relk - terra endins S'ha obert el cel del món sobre els meus ulls i des del nou abisme de l'enyor contemplo el meu passat i el meu futur: aquest mar en silenci, aquest vell cor que ens nodreix sàviament a poc a poc. M'has dut entre les aigües de l'Esperit fins al límit del mar, fins a la vela darrera de la vida i puc sentir ara mateix la nova meravella de la llum en el vent del meu desig. Vent del món, vent de mi, més alta vida de la vinya madura dels sentits; arbre pur, arbre nou, fonda boscúria pel llarg camí d'on torno cap a mi i en mi reneixo sempre com el crit. Cau el sol. Tanco els ulls i tu ets aquí com una gran pregària. Des de tots els angles del misteri et veig venir. Vius en el meu silenci, en l'or pausat que assaona la terra que he estimat. |
|