relk - riera de sobirans a tots els qui estimen la Terra com una part del nostre cos Pel Parent Rost i la Serra Lligada, des d'El Borrell a la Creu del Montalt, com una dona que solemne es bada i ofrena el cor i la pell esclatant, fins que es desborden de llum els seus llavis i vessa en abundor la seva carn, t'obres per viure, umitejant i clara, pels còdols i les canyes i els sorrals. Cap altre vida no pot recollir-te, ni tu no avidaràs cap més afany que no sigui el lament profund de l'aigua, la terra assaonada amb el teu fang. Viuràs aixís, amb un rebrec salvatge d'antiga polidesa i goig audaç. Viuràs només aixís: sola, callada, per sempre presonera del teu cant. I si a Rupit es desvetlla l'entranya fecunda de les pluges i dels llamps, i arrela a dintre nostre la creixença que brosta pel frondós Pi de Buac, vindrem a tu, amb l'ànima a la boca, despresos de la febre dels cabals, talment com si estimant-te revisquéssim i sols pel teu amor siguem salvats. |
|