ANEM AL CAMP
[Quan les oques* / Escarbat bum bum
Peix peixet / El gegant del pí]
(Pica Picarol sobre cançons tradicionals
francesa* i catalanes)

Hola nois i noies anem a explicar un conte molt divertit i aquest conte comença en una granja, què hi trobem en una granja? Porcs, cavalls, ovelles, gallines i a més a més també unes oques. Unes oques que un dia van obrir la tanca i s´en van anar a fer un vol, elles volien sortir, no volien quedar-se allà dintre i a més a més cantàven una cançó, a veure si la conèixem, per tots vosaltres.

Quan les oques van al camp
la primera, la primera,
quan les oques van al camp
la primera va al davant.
I després ve la segona,
i darrera la tercera.
Quan les oques van al camp
la primera va al davant.

I vet aquí que aquestes oques pujant la muntanya es van trobar amb una pedra enmig del camí i se sentia: "Auxili!, auxili! ajudeu-me!". Renoi aquestes oques espantades van aixecar la pedra de cop i van trobar un escarbat. "Uf!, gràcies oques, en motiu del meu agraïment us cantaré un mambo!". I aquest escarbat tot content es va posar a ballar el mambo i a cantar-lo, sabeu quina cançó és?

Escarbat bum bum
posa-hi oli posa-hi oli.
Escarbat bum bum
posa-hi oli en el llum.
Si en el llum no n´hi ha
l´escalfeta, l´escalfeta,
si en el llum no n´hi ha
l´escalfeta n´hi haurà.
Escarbat bum bum
posa-hi oli posa-hi oli.
Escarbat bum bum
posa-hi oli en el llum.

Després l´escarbat tot content va marxar pel seu camí i les oques cap a l´altre, tot pujant la muntanya es van trobar un riu, un riu ben llarg, però ben petit també eh, i havia un peixet que li agradava molt jugar allà enmig de l´aigua, i a més a més li deien en "pescadilla", i diu: "Saps què? a mi m´agrada molt la rumba i així us explicaré com ballo jo i canto jo la rumba". Aquest peixet tan bonic, tan espavilat els va ensenyar la rumba a les oques.

Peix, peixet,
de la canya, de la canya.
Peix, peixet,
de la canya al sarronet.

Aquestes oques estaven esgotades ja, de ballar tant la rumba amb aquest peixet tan espavilat que s´havien trobat en el riu. Travessen el riu i muntanya amunt, i allà baix cap a l´horitzó troben un pi hi ha sota un senyor dormint, renoi, espantades: "Qui deu ser aquest senyor?" anem-ho a veure. Doncs, aquest senyor estava molt content de veure les oques perquè venia de Brasil i encara no havia trobat ningú i va trobar les oques: "Saps què?, us cantaré la cançó que fem allà a Brasil" Per tots vosaltres i, a més a més, per les oques també. A veure també si la coneixem.

El gegant del pi
ara balla, ara balla,
el gegant del pi
ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.
El gegant de Mataró
ja no passa, ja no passa,
el gegant de Mataró
ja no passa pel balcó.

I aquestes oques tan contentes d´haver trobat el gegant, el peixet i el bonic escarbat espavilat, s´en van anar cap a casa, es feia fosc i estaven cansades, tenien ganes de tornar a l´altra cantó de la tanca i anar a dormir que ja era hora. I tot i això, van cantar la cançó seva, les oques van el camp, gràcies amics i fins un altre. Adeu!!