relk - ofrena A les pedres secretes de la sang he marcat el teu nom. A les més altes voltes de la claror del cos he deixat una veu, he deixat una vida. Com si tots els camins del sofriment i els lentíssims ocells que ja se'n van per l'infinit desig del cel portessin el teu ritme, portessin el teu so. A les branques profundes de la carn, sobre l'ull extasiat del teu repòs, he deixat la llavor, he deixat la llavor. |
|