relk - esperança de la carn Anna, per tu, encara en l'esperança Tan i tan lentament el cos se'm destil·lava i amb tant d'amor la carn es fa esperança, que els muscles em són muscles i em són arbres i el redós de la ment, la teva sola casa. Ara et palpo secreta, t'invoco i et recorro per les venes i els fins graons de l'alba del nou ésser que sóc i que per tu es dilata i des del teu amor en l'amor germinava. Un ésser, un nou cos com un fondíssim pou per on puja lluminosa l'aigua de la vida dins teu, de la vida a les càlides esferes ja polides dels teus actes. Ara sóc un mirall, un ull vivent que passa per dintre meu, pel món, i en el meu foc faig créixer, més sàviament, un espai per pensar-te, un lloc més alt on estimar-te encara. |
|