relk - el gorg negre a l'Ure Comas Lenta cançó de l'aigua a les perdudes arcades lluminoses de l'Esperit. Tot s'ha aturat. I entre el silenci es tiba el meu sexe en el cel pur del matí. Perquè arrenques de mi saba i metzina, també un Sol nou arrencava el meu crit. Sents? Aquest ritme de la veu de l'aigua i la teva aigua que flueix en mi, renten el món del vell dolor de viure i apaivaguen la pena de morir. |
|