Es declaren admiradors dels Sapo, però no els pesa la responsabilitat de ser-ne els successors com a guanyadors del Carles Sabater. Potser perquè són una banda joveníssima, creada l’ estiu del 2001 – malgrat que el lletrista, Jordi Bilbeny (1961), i el compositor, Joan Vallcorba (1968), acumulen moltes hores de vol– , i perquè són conscients que tenen un diamant en brut entre les mans: es diu A les pedres secretes de la sang i és l’ espectacle que estrenaran el 19 de desembre a la sala Magatzem d’ Arenys de Mar. La cançó Mà sobre el cor, amb què van guanyar el certamen, forma part d’ aquesta mena de cabaret literari que combina música, teatre i poesia. Completa el tercet la vocalista Maira Comalat (1977), que mima la seva veu a còpia de galetes de coco – confessa.
Diari d’ Andorra: Pep Blay va dir que la veu femenina de relk és “ molt bona” . Un elogi així alimenta més que les galetes de coco. . .
Maira Comalat: “ Uf, encara queda molt per fer. ”
Joan Vallcorba: “ No, no, és veritat, la Maira és molt bona. ”
Dd’ A: relk és una banda d’ ocasió, de mera supervivència, o un projecte personal amb voluntat de continuïtat?
J. V. : “ Tots tres toquem i cantem en d’ altres grups, com Mr Face & la Comissió o Tócame, que són bandes de versions i de festa major. Ens ho passem bé i ajuden a sobreviure, però relk és un projecte més personal, perquè les lletres i la música són nostres, i una aposta molt més arriscada. ”
M. C. : “ Havíem coincidit abans i va sorgir una bona entesa artística entre nosaltres: el Jordi tenia els textos i li va agradar la manera com canto i la música que fa el Joan, així que vam decidir tocar junts d’ una manera molt natural. ”
Dd’ A: Treballar a preu fet és l’ única oportunitat de sobreviure per al músic d’ avui?
J. V. : “ La veritat és que sí. Ara bé, això no vol dir que no t’ ho puguis passar bé fent versions o tocant música per a nens, que és el que faig amb Pica Picarol. ”
Dd’ A: El jurat del Sabater va destacar la singularitat de la proposta musical de relk. Quines són les referències de la banda?
J. V. : “ La idea inicial era fer una cosa similar a l’ últim disc de Björk, amb bases electròniques per a la secció rítmica i instruments acústics. Vam dubtar entre el clarinet i el violoncel, fins que ens vam decantar per aquest últim. Björk és clarament la nostra referència, o els també islandesos mum, tot i que les melodies i les harmonies són molt diferents a les nostres, i el cert és que relk sona més pop, no tan electrònic. Entre els grups catalans, el nostre so pot recordar la vessant més pop de Glissando. Tret d’ ells no hem sentit res que se’ ns pugui assemblar. ”
Dd’ A: Què és A les pedres secretes de la sang?
J. V. : “ Un muntatge que combina interpretació, música, imatge i poesia i que gira al voltant de les diferents etapes que marquen una relació amorosa. En conjunt són tretze textos, tots del Jordi. La majoria els he musicat jo mateix, però n’ hi ha un que és de Marina Rossell i per a un altre hem utilitzat un tema d’ Erik Satie. L’ estrenem el 19 de desembre a la sala Magatzem. A l’ Àngel Blau, dissabte vinent, i que de fet serà el debut públic de relk, interpretarem quatre o cinc cançons, sense la part interpretativa, que encara no tenim del tot enllestida i que a més requereix molt d’ atrezzo. Per al muntatge ens reforcem amb Montse Majà, al violoncel, i Jordi Castells, a la bateria i les percussions. ”
M. C. : “ Vam veure que combinar música i teatre ajudava a contextualitzar la història. A més, per la meva formació com a actriu, em va molt bé recolzar-me en tècniques interpretatives, ja que bàsicament m’ he dedicat al teatre. ”
Dd’ A: La incorporació d’ un poeta com a lletrista denota una especial preocupació pels textos.
J. V. : “ Sí, és clar. Considerem que la lletra és tan important com la música. A diferència de la música clàssica, de l’ òpera, els grups de música popular no acostumen a preocupar-se gaire pel text. I crec que desentendre-se’ n és un error, perquè una cançó és música i lletra. A relk ens repartim els papers: el Jordi escriu els textos, la Maira es responsabilitza de la part vocal, i jo, de la musical. ”
Dd’ A: Quines són les expectatives artístiques de relk?
J. V. : “ La veritat és que acabem d’ enllestir l’ espectacle i que tot just aquesta mateixa setmana hem enviat les primeres maquetes a diverses discogràfiques. De moment no ens ha contestat cap, però esperem que arran del premi es fixin en nosaltres. ”
Dd’ A: Com va ser que es presentessin al Carles Sabater?
J. V. : “ Ens en vam assabentar per Internet. No en teníem cap referència, tot i que després de presentar-nos-hi ens vam informar sobre els grups que l’ han guanyat en edicions anteriors. ”
Dd’ A: Què vol dir relk?
M. C. : “ El cert és que no vol dir res. El vam triar per la sonoritat, perquè ens agradava la grafia i com sona. I atenció, que s’ escriu amb minúscula!”