El periodista i crític musical Pep Blay, portaveu ahir del jurat, va constatar l’ increment del nivell mitjà dels grups participants, i el va atribuir a l’ espectacular augment del nombre de cançons a concurs, que han passat de les 53 del 2001 a les 80 d’ aquesta edició: “ No diré que hi ha hagut un trencament, però aquest notable augment ha comportat una varietat estilística més gran. Així, hem pogut escoltar cançó d’ autor tradicional i rock més clàssic al costat de bandes que freguen el sinistre, el metal i fins i tot la música electrònica. ”
A aquest últim estil pertany Mà sobre el cor, de Relk, que es va fer creditora dels 1. 800 euros del primer premi. Blay descriu Relk com “ un grup diferent de la resta, del qual ens ha sorprès sobretot la veu femenina” . El tercet d’ Arenys de Munt, integrat per Joan Vallcorba (piano), Maira Comalat (veu) i Jordi Bilbeny (lletrista), practica una barreja de ritmes electrònics amb arranjaments de corda, de manera que les programacions sonen al costat dels teclats i el violoncel en una combinació insòlita. El premi de consolació, dotat amb 600 euros i, com la grossa, patrocinat per Crèdit Andorrà, va premiar Sempre, “ una melodia rodona, molt enganxosa, en la línia del rock clàssic d’ uns Sopa de Cabra” . La firma el sextet manresà Uf. . !, format per Eddy Mata (veu), Joan Reyes (baix), Pep Vidal (teclats), Siscu Fernández i Dani Estrada (guitarra), i Nasi Llovet (bateria).
Malgrat els elogis, Blay va advertir la inexistència en aquesta edició d’ un grup equiparable a Sapo, guanyadors l’ any passat amb Jols i que “ van destacar molt per sobre de la mitjana” . L’ èxit de la banda del Bages, grup revelació aquesta temporada a Catalunya i que ha recollit premis arreu – Sona 9 inclòs– , el va considerar Blay com un bany de “ prestigi” per al Sabater: “ No sé què passarà amb Relk i amb Uf. . !, però crec que anem ben afinats. Es presenta gent de qualitat. Entre els guanyadors de les edicions anteriors, els Niidea estan a punt de treure disc nou i van llançats amb la mateixa discogràfica que porta Txell Sust o que ha publicat Caja de Pandora [l’ últim disc d’ Estefania Alimbau, guanyadora el 2001 del Carles Sabater]. ” Blay també va tenir paraules de suport per a dues bandes andorranes: Weeshirt – “ Molt sorollosos, amb un so entre punk, metàl·lic i trash, i que sonen molt joves i actuals” , va dir– i Delirium, el nou projecte musical de Joan Hernández (Awake) i Jessica Casal, “ pel seu pop molt contemporani, en la línia dels corrents indies que triomfen arreu. Potser hi ha grups amb millor tècnica, però Weeshirt i Delirium són els més frescos” .
Entre els reptes de futur, el portaveu del jurat – que completaven enguany l’ actriu Laura Jou, Jofre Bardagí i Àlex Rexach, membres tots dos de Glaucs– va apuntar la captació de concursants de València i les Illes: “ Està clar que els grups catalans ja coneixen el Sabater, que s’ ha situat en un nivell equiparable al dels altres certàmens catalans. ” Va apostar també per un increment de la dotació econòmica per acabar de fer el salt qualitatiu, sobretot pel que fa als mitjans de comunicació, “ tot i que cal tenir en compte que només està per sota del Sona 9, que són paraules majors perquè l’ organitzen Catalunya Ràdio, TV3 i Enderrock” . |
 |
