relk - aire darrer de mi a la Núria Cadenas Vinc amb el Sol de l'alba, que desvetlla tots els camins que guardo dins l'ombra del meu cor, i estén la llum tan fina de la Terra arreu on creix la Vida i arreu on creixo jo. M'alço en el cel i veig la meravella d'escales infinites d'innombrables colors, per on l'Esprit davalla dintre l'ésser lliure com l'aigua pura que brolla d'una font. Veig cada raig i veig el nou miracle de viure tots en Un i en la claror de Tot: aigua, foc, terra, vent, la sola xarxa del meu cos expandint-se pel dúctil cos del Món. M'aturo sense nom, sense aparença, i miro dintre meu com s'enderroca el tron del domini embrutit, de la cadena que em lliga a l'alta nit de tota possessió. Trenco, un a un, els murs que m'acorralen i arribo fins a mi. I, net, entre els meus solcs -com branques que de llum s'alimentessin- abasto en la claror la bondat de totom. Car jo, com tu, com la Terra i els arbres, vivim per elevar-nos als timbals de l'Amor. I, en l'Amor, fer-nos lliures. I ser l'aire que arrencarà les pedres de totes les presons. |
|