Relk Cançó tradicional d’esperit modern En la cerimònia dels concurs Sona 9 a la Sala Bikini, l’actuació de Relk, com a vencedors en la categoria de cançó, va cridar l’atenció de més d’un. Motius? Un directe solvent, una aposta atrevida, un grup conjuntat i la sensació d’estar davant d’un diamant en brut. Sabran polir-lo? El temps ho dirà. De moment, al Rock & Clàssic ens hem interessat per saber qui són els Relk, què pretenen i com respira un projecte que pot tenir futur. Mentrestant, n’esperem amb interès i curiositat el debut discogràfic, que publicarà Música Global previsiblement durant el 2004. Ens citem amb els cinc membres de Relk en un bar tronat de Barcelona. Són Maira Comalat  (26 anys), la cantant enlluernadora que amb el seu magnetisme va saber aglutinar a la sala Bikini l’interès de gran part del públic; Joan Vallcorba  (35 anys), el compositor, pianista i melòman de la banda d’Arenys de Munt, que destil·la un discurs serè i metòdic i un munt de referències musicals que evidencien la seva vocació (Debussy, Satie, Elvis Costello, Burt Bacharach, els Smiths, Carlos Gardel, Puntí); el poeta i lletrista Jordi Bilbeny  (42 anys), ànima espiritual i estètica del discurs de Relk, amant de la conversa i del sentit de l’humor, el membre ocult de la banda, el que no és a l’escenari en presència però sí en essència a través dels textos; Montse Majà  (27 anys), violoncel·lista acurada i aparentment tímida, que durant l’entrevista sap escoltar i riure quan toca i que en el seu currículum, eminentment de formació clàssica (sent debilitat per Mahler, Bach, Piazzola), compta amb l’honor d’haver tocat en dues ocasions (senyal que ho va fer rebé la primera) amb els Tindersticks, i el bateria Coqui Castells  (25 anys), element discret propens a la rialla i especialment al jazz fusió, amant de Maceo Parker i dels Yellowjackets: encara es maleeix els ossos per no haver-se assabentat a temps de la seva recent actuació a Barcelona (definitivament, hauria de consultar més sovint el Rock & Clàssic...). Som plegats en una taula de bon matí. Hem matinat, sí, per fer les fotos i per poder coincidir tots sis. Petit detall que indica l’ànim de conjunció del grup. Aparentment no manen les jerarquies sinó el que el Joan anomena “departaments”. A Relk, cadascú hi té les seves funcions, i de la unió en surt el resultat final. Però tot té un inici, i a l’inici no estava tot tan definit. Ens ho expliquen. A l’inici va ser una idea puntual del trio original: la Maira, el Joan i el Jordi. “La idea era fer alguna cosa nova –explica el Jordi–. No ser el típic grup de rock català. Això ho teníem bastant clar”. A partir d’aquí, Relk va condicionar el seu futur musical aglutinant tot el que tenien de bo i d’experiència: el Joan ja havia estat en moltes altres formacions, la producció poètica del Jordi no era cosa de quatre dies i la veu de la Maira ja havia fet feina en una orquestra. Sabien el que tenien i van posar-ho en comú. “M’agrada molt el timbre de veu de la Maira i també sabia que el Joan componia”, recorda el Jordi. A l’inici, les intencions eren atrevides: “Ens interessava fer alguna cosa en la línia de la Björk i de la Lucrecia, en el sentit melòdic. Volíem que fos una mica com un bolero, que s’expliqués una història, i recordo perfectament que li vaig demanar al Jordi que no fos la típica cançoneta tradicional catalana d’estrofa repetida”. Ara admeten que això no ho han superat, encara, però se senten satisfets “perquè, tot i fer música amb una aproximació tradicional”, consideren que el resultat  “ha sigut molt modern”. Quan el 2002 Relk va guanyar la quarta edició del premi Carles Sabater a la millor cançó en català pel tema Mà sobre el cor, van haver de preparar una actuació en directe per a l’ocasió. I de l’ocasió en van fer un nou punt d’inflexió per al grup. “Com que havíem de fer un concert, vam buscar un violoncel i un bateria”. Així va quedar definida la formació instrumental actual de la banda. Una aportació renovadora D’ambició no els en falta. D’handicaps, tampoc. La manca de mitjans n’és un. Perquè en l’horitzó dels desitjos hi veuen una posada en escena multidisciplinària que els permeti expressar-se amb tots els mit- jans de què disposin. No volen limitar-se a la poesia, la música i possibles projeccions de diapositives. “La idea original era integrar teatre, música, imatge, moviment, dansa. Renovar, fer una aportació”, expliquen. “No només ens dediquem als àmbits literari i musical, volem tocar totes les facetes que permeten transmetre la idea que volem incorporar, i la imatge n’és una”, afegeix el Joan. I d’imatge tampoc no els en falta: no menystenen la presència escènica magnètica de la Maira, són conscients de la importància que té. Fan bé: si es vol anar més enllà de l’estricta composició de cançons, la imatge, i més avui en dia, és un factor desequilibrador. A Relk li ha arribat l’hora de concretar totes les intencions. Són conscients que per edat, amb l’experiència vital que implica, tenen coses a dir. I com diu el Jordi, no pretenen limitar-se a dir “t’estimo, t’estimo, t’estimo”. Volen anar més enllà. I van pel bon camí. Confiem que el futur s’assembli força a la idea que ells en tenen. w   Relk actua el dia 27 al Centre  Moral d’Arenys de Munt i el 31 de gener a l’Arcàdia de Mataró. w   www.paisoscatalans.org/relk/ Santi Mayor Farguell Els Relk preparen el concert que faran el 27 de desembre al Centre Moral d’Arenys de Munt. Hi presentaran un EP, Riera, que ja tenen enllestit. Es tracta d’un treball unitari, a l’entorn de la riera de Sobirans d’Arenys de Munt,  que inclou pistes d’àudio i dos vídeos complementaris. Com que els Relk parlen de la interrelació entre les experiències vitals i la corresponent filtració en la creació, no ha d’estranyar-nos que hagin dedicat un treball a un aspecte tan concret i tangible de la seva quotidianitat. Segons m’expliquen, la riera de Sobirans està amenaçada de desaparèixer tal com la coneixem avui dia, i això no és precisament el que els Relk entenen com una hipòtesi de futur agradable. “Està en perill de ser soterrada. Existeix al món una estranya moda –ironitza el Jordi– que consisteix a destruir el món. És una moda que dóna molts diners. Estem en un cicle econòmic que és una bogeria, i la conseqüència és que es vol destruir una riera que forma part del poble. En el CD hem intentat transmetre la bellesa de la riera i també l’experiència irrepetible que suposa viure en un lloc on baixa aigua: les olors, els colors, els records, els punts de confluència entre tu i tot això. Si destruïm el món ens destruïm a nosaltres. És un perill gravíssim per a la humanitat, perquè potser passaran mil anys abans que no puguem habitar una altra ampolleta del cosmos”. Molest, el Jordi afegeix: “Em toca els collons perquè semblo aquell personatge de Matrix que diu: «El que m’indigna de vosaltres els humans és que sou com una epidèmia i una plaga que hem d’exterminar perquè si no us exterminem, vosaltres exterminareu el món sencer». En això estic del tot d’acord amb els germans Wachowski!”. Salvem la riera d’Arenys de Munt Abans de guanyar el Sona 9 en l’apartat de cançó d’autor, Relk eren un bon grup de maqueta. Després de l’excel·lent miniconcert que van oferir a la sala Bikini, s’han guanyat l’assumpció de riscos a l’hora de vaticinar que som davant d’un grup amb un futur prometedor