–Tinc entès que us agrada escriure el nom del grup en minúscula. Hi ha alguna raó? –És una qüestió estètica. Ens hem acostumat a fer-ho sempre així i ens agrada com queda. –Però això als periodistes ens obliga a mantenir un intercanvi d’opinions amb els editors, que no ho troben correcte. –Ho entenc, però mira... També hi ha un grup que m’agrada molt que és múm, i ells també ho fan en minúscules. –I parlant d’això, què vol dir relk? –Uf! Tenim una baralla cada cop que ho volem explicar. De fet, és més fàcil explicar per què ens vam posar aquest nom que no pas què vol dir, perquè té un significat molt obert. Parteix de rel, que és el nom que jo vaig proposar, i llavors el Jordi Bilbeny, que és el poeta, va proposar afegir-hi la k al final, perquè ve dels ibers i significa acció. Per això definim el que fem com a sentiment en acció. –Tenir un poeta per als textos i una cantant per a les veus, ¿és una peculiaritat vostra o hauria de ser la manera habitual de treballar de tots els grups? –No sé si hauria de ser la forma habitual. És la nostra, i ens va bé. A més, el Jordi no canta, però quan pot recita. –De fet, teniu el projecte de fer concerts multimèdia, amb música, poesia i videoprojeccions. Ja ho heu pogut fer? –Sempre que podem fem coses així. De moment, de videoprojeccions no en fem: passem diapositives... Però sempre que es pot hi ha recitats, i també alguns elements teatrals. –¿Per il·lustrar els vostres textos amb moviment? –Sí, perquè el treball que hem fet, A les pedres secretes de la sang, ho permet. És una evolució dels sentiments que és més fàcil d’entendre si s’ajuda d’elements teatrals. –Sou pluridisciplinaris? –Sí. A l’escenari intentem commoure els sentits de l’espectador. Bàsicament ens servim de la música per aconseguir- ho, però tota disciplina ens serveix per a això, fins i tot l’olor, perquè algun cop hi posem encens. –Heu guanyat el premi Carles Sabater a la millor cançó en català per Mà sobre el cor. Què significa un premi com aquest per a un grup com vosaltres? –Ens obre portes. No és gaire res més que això. Qualsevol cosa que ajudi a tenir ressò i a fer que la gent es pugui inte- ressar pel que fas és bo, encara que, de fet, el que fas és el mateix que feies abans de guanyar el premi. –Des que vau treure la maqueta... O és un disc? –És una maqueta amb vocació de disc. –Doncs això: heu acomplert els vostres objectius? –Sí, perquè la resposta ha estat molt bona. Hem exhaurit la tirada de 300 còpies que en vam fer, i la sorpresa més gran és que agradem tant a gent jove com a gent gran. –Potser té a veure amb la vostra proposta, que jo m’atreveixo a considerar com cançó electrònica. –Pot ser, perquè en el fons són poesies transformades en cançons, i l’electrònica és el vestit que hi posem. –Potser captiveu els grans per la cançó i enganxeu els joves per l’electrònica. –Pot ser. “A l’escenari intentem commoure els sentits de l’espectador” Joan Vallcorba, piano i bases de relk L’INTERROGATORI R&C